dimecres, 9 d’abril de 2014

Novetat!: Santa Eulàlia de Puig-oriol, lloc de sortida d'aquest any 2014

Aquest any el Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2014 sortirà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

S'afegeixen uns sis quilòmetres més al recorregut que fins ara s'ha fet, encara que cal dir que el terreny és bastants pla,

Es tracta d'una col·laboració amb l'Ajuntament de Lluça i l'entitat SOLC, que tant ha treballat per la tradició transhumant.

En el cas de Santa Eulàlia de Puig-Oriol estem davant un nucli de població (el principal del municipi de Lluça) que té el seu origen en el camí ramader del Lluçanès. El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-Oriol va ser bastit entre els segles XVIII i XIX als peu del camí ramader, que segueix la carena on es troba la població. El seu carrer major és el camí ramader.

El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol es troba situat sobre la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès, al sud dels serrats del Tió i de Roviralta.

Puig-oriol és un topònim compost que segons Alcover i Moll prové del mot llatí podio i l’antropònim aureoli. En canvi  Moreu-Rey proposa l’origen d’Oriol en ORIC-GOL, d’arrel celta. En aquest cas el sentit del topònim seria “el puig de la gran font alta”.

En el cadastre de cases de l'any 1716 es citen únicament dues cases, a més de dues masies que es trobaven prop de l'actual emplaçament del nucli. En el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 ja hi apareixen 59 cases habitades.

El fet que Santa Eulàlia de Puig-Oriol naixès i fos construït al voltant del camí ramader, ajuda a calibrar la potència econòmica de la ramaderia transhumant.
Descripció de les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Ens trobem amb un poble llarg i prim amb cases a banda i banda del carrer major, on trobem detalls molt interessants: a les cases més antigues podem veure llindes amb les dates gravades. La  majoria són del segle XVIII.
També podem veure com encara es conserven algunes anelles de ferro, enganxades al costat de les portes de les cases. Aquestes tenien la funció de lligar els animals. 
També trobem altres punts interessants, com per exemple el pou o el call.

Al carrer Major també i trobem dos dels edificis amb més importància del poble, es tracta de Cal Riba (situat a la Plaça) i Cal Estrada.

El nucli està format per cases de poble, estretes, de planta baixa, un pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria de les cases tenen els emmarcaments de les portes i finestres amb brancals i llindes de pedra treballada i amb dates i inscripcions. Les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol daten, en general, dels segles XVIII i XIX.

Es tracta d'un nucli de reduïdes dimensions format per un carrer principal que creua el nucli de sud a nord, el carrer Major, i diversos carrers petits al voltant que s'han afegit modernament, com el carrer Nou, el carrer Ponent, el carrer Rourets o el carrer pla de la Bassa.

La majoria de cases del carrer Major daten dels segles XVIII i XIX i les dels carrers del voltant, del segle XX.

Les cases estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i consten en la major part dels casos amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, amb la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i a les façanes posteriors. El model que es repeteix a la majoria de cases és el de dues obertures per planta, amb un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres als dos nivells restants, essent les de les golfes de menors dimensions.

Iniciant el recorregut del carrer Major, on la majoria de cases conserven obertures emmarcades amb pedra bisellada i amb pedra treballada, i en el costat oest es troba el primer element d'interès en el número 1, ca la Tona, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1784 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.

En el número 3, es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data incompleta de 176- inscrita a la llinda.

En el número 7, després d'haver deixat enrere un petit carreró conegut com el Call hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1807 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.

En les cases dels números 12 i 13, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb la data de 1740 inscrita junt amb una creu intercalada en la primera i un portal amb la data de 1771 inscrita junt amb una creu intercalada a la segona .

Uns metres més enllà, en el números 17 i 18, hi ha dues cases que conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la primera amb una finestra en la qual hi ha la inscripció "SAGIMON SALVANS" a la llinda i a la segona amb un portal amb la data de 1775 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.

Al seu costat, en el número 19 es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1806 inscrita a la llinda.

A la seva dreta, en el número 20 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1784 junt amb una creu intercalada repicada de nou a la llinda.

A partir d'aquest punt el carrer es bifurca formant dos ramals a banda i banda de cal Penyora. Seguint pel costat oest es troben quatre cases consecutives que conserven portals emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripcions: en el número 23 la data de 1787 amb una creu intercalada, en el número 24 la data de 1790 amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, en el número 25 amb una data erosionada amb una creu intercalada i en el número 26 la data parcialment erosionada de 18-0 amb una creu intercalada. 

L’hostal de Cal Penyora
L’hostal de Cal Penyora, a Santa Eulàlia de Puig-oriol és un antic punt de returada i avituallament del camí ramader del Lluçanès.

Situat al peu de l’antic camí ramader que passa per l’actual carrer major de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Cal Penyora existeix des de fa probablement tres cents anys.

Adaptat als nous temps però amb l’ànima de tota la vida, a la seva cuina s’hi cou la tìpica cuina catalana de l'interior, l’aviram, el senglar i la vedella. També llegums: Bons cigrons amb cansalada, patates amb peloia, embotits de la comarca, amanides de l’hort, xai del Lluçanès, pa del Sendo de Sant Boi i elaborades postres casolanes, com el flam de formatge.

Més cases del carrer Major
Iniciant la baixada pel costat est del carrer, pel ramal del carrer que hi ha a l'est de cal Penyora es troba cal Moliner, una casa de grans dimensions amb la façana orientada al sud que conté tres obertures amb inscripció, tot i que molt erosionades, del segle XIX a les finestres de la façana oest i del segle XVIII en el portal principal de la casa, emmarcat amb pedra bisellada. Al sud de la casa s'estén la plaça Major, al límit de la qual es troba cal Calcinaire, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1754 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un nom inscrit, el cognom del qual és Salvans.

Després d'aquesta casa hi ha la bifurcació del carrer Rourets i just després ca l'Estrada, una casa amb la façana principal orientada al sud i un pati tancat just davant. En la façana oest de l'edifici es conserven dos portals d'arc deprimit convex i un balcó al primer pis amb una inscripció erosionada. Adossat al costat del mur que tanca el pati de la casa hi ha un pou. 

Unes cases més enllà, en el número 53 es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data incompleta de 18?inscrita a la llinda. 

En el número 56 es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb una inscripció erosionada amb el nom d'Adjutori i una data del segle XVIII inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. 

Uns metres més a la dreta, en els números 62, 63 i 64 es troben tres cases amb inscripcions a les obertures. En el primer cas és un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la data de 1724 inscrita amb una creu intercalada, en el segon és una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1784 inscrita junt amb una creu intercalada i en el tercer, és un portal d'arc deprimit convex amb la data de 1750 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. 

Les tres últimes cases del carrer per aquest costat, en els números 67, 68 i 69, també contenen obertures emmarcades amb pedra bisellada amb dates gravades, en els tres casos amb creu intercalada. 

En el número 67 es tracta de la data de 1746, en el número 68 és la de 1754 i en el número 69 la de 1776. També al carrer Major i amb façana al sud es troba, a l'extrem nord, cal Penyora, on es conserven dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1745 inscrita. Darrera cal Penyora, amb façana a la carretera BV-4341 hi ha cal Oceller, on hi ha la data de 1713 en ferro forjat en un portal, data que es trobava en un antic portal de la casa, avui inexistent.

Al nord d'aquesta casa i seguint la carretera BV-4341 es troben diverses cases a peu de carretera i al costat oest. Entre aquestes destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1760 inscrita junt amb una creu intercalada a cal Serafí i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'observa una creu a cal Sabater.

Els altres tres edificis anteriors al segle XX que es conserven al nucli són la rectoria, cal Panderni i l'Atalaia. La rectoria, adossada al sud de l'església, conserva un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1881 inscrita. Les altres dues cases, una ubicada al nord-oest del nucli i l'altra al sud-oest, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. També és destacable l'era de dalt, una antiga era d'ús públic ubicada a l'extrem nord-est del nucli. Es tracta d'una esplanada rocosa parcialment delimitada amb blocs de pedra treballada on antigament es bastien els pallers. Actualment l'era s'utilitza per a una representació de caire teatral feta per un grup del poble cada festa major d'estiu.