dijous, 5 de juliol de 2012

Apunts: Diumenge, dia 23 de juny de 2012

A les 8:00 hores un grupet petit d’onze persones estàvem convocats al pàrquing de Can Guetes per arribar-nos a Montgrony, a l’alçada de Can Camps, on esperaríem el ramat de Joan Picas, que havia sortit de can Magnet, on des de feia uns dies estava el ramat que havia hivernat a Saderra, a Oris.

A Can Guetes erem: Joaquim Colomer, Concepció Cullell, Antoni Llagostera, Josep Sagués, Pilar Sala, Ramon Busquets, Pere Chueca, Andreu Pérez, Esperança ???, Anna Pérez i Laura Pérez.

Cap a les 9:30 hores varem començar a veure arribar al pàrquing del santuari de Montgrony les primeres ovelles. Havien vingut pel coll de la Cirera o de Pardinella, per la baga de la serra de Santa Magdalena, i pel camí de la font de la Mare de Déu. El lloc força emboscat havia obligat a estirar-se molt el ramat.

Però en pocs minuts, tot el pàrquing de Montgrony era ple d’ovelles. El ramat de Joan Picas era d’uns 800 animals.

Una de les escenes impressionats fou des de la carretera que porta a Montgrony, al costat de Can Camps (1.355 m alt), veure passar el gran ramat sota les cingleres del pla de Sant Pere de Montgrony, sota el Malpàs.

El ramat a la bifurcació de Can Camps va agafar la pista que porta cap a les Viles, seguint el GR3.

Amb els Picas anava un ampli grup de familiars i amics. Entre ells Ferran Miquel, de can Reixac de Sant Joan de les Abadesses.

En aquest punt del ample camí, el ramat va ocupar tot l’ample, el que va permetre mirar l’impressionant nombre d’exemplars, alguns amb cornamentes impressionats. Dos espectaculars cabres alpines lluïen un cap que provocava respecte. Els moltons portaven les seves tres senyals i algunes ovelles una decoració pictòrica cridanera.

Passada les Viles Xiques i al costat de les Viles Grosses (1.459 m alt), varem començar a pujar cap al pla de l’Avet (1.574 m alt), on en una tancat havien passat dues nits les ovelles de Carles Picas.

En aquest punt es va parar una estona per esmorzar i ajuntar els dos ramats. En el ramat resultant hi havia ara dos marques diferents. Fins aquí va acompanyar-nos Jordi Picas Fajula, amb vehicle.

Per la porta del tancat que marca aquí els terrenys de Meians començaren a pujar cap a la pista que arriba a les Fontetes de Meians.

Des de dalt de la vessant de l’Emperadora, veure evolucionar el gros ramat provocava un sentiment de grandesa. Estàvem davant un ramat, que encara que semblava insignificant des de l’altura, era de 1.200 caps.

Els primers expedicionaris que varem arribar al coll de la Bona (1.890 m alt) varen quedar bocabadats al veure la gran carena muntanyosa que va des de les colladetes de Toses fins el Taga i Serra Cavallera, amb el gros Puigmal davant presidint el paisatge.

Des del coll de la Bona es va fer un esforç per explicar el territori que es veia i, per  exemple, on era el búnker del Roc dels Llamps, un dels més ben situats de la Línia P de Defensa dels Pirineus, amb un abast des de les colladetes de Toses fins Ribes de Freser, dominant tota la carretera de la collada.

Cal indicar que des de Can Camps (a 1.355 m alt) fins al coll de la Bona és feia la major part de la pujada, uns 535 m de desnivell. A partir d’aquest punt tot seria una puja i baixada de 100 a 150 metres.

Al costat mateix del filar que separa les propietats i el municipis de Gombrèn i Toses, al coll de la Bona, hi havia un ramat de vaques i, una mica més enllà, als plans de Nevà, varem entreveure un petit ramat d’ovelles.

El moment de l’arriba del ramat, ja ajuntat, al coll de la Bona, quan va creuar el filat va fer una figura allargada, partida en dos parts. Ja èrem a la carena, que no deixaríem en tot el recorregut fins el pla d’Anyella.

Cal dir, per precisió, que més que seguir exactament la carena, moltes vegades la vorejàvem per baix.

La pujada a l’Emperadora (1.961 m alt) fou el primer cim de la travessa. L’Emperadora té un avantcim i dalt del principal hi ha un paravent.

Des del coll de la Bona fins l’Emperadora es puja 70 metres de desnivell.

La baixada fins el coll del Remoló (1.871 m alt) fou un passeig. Ara, ja a la carena tot era un passeig. La baixada era de 90 metres.

Al coll del Remoló, Joan Picas diu que en aquesta punt arribava el camí ramader de l’Empordà. Aquest punt del coll del Remoló era una important cruïlla de camins. Els ramats que venien de l’Empordà passant per Ripoll i Ribes, s’unien aquí amb els que feien el camí ramader del Lluçanès. Estem davant un exemple clar de la xarxa interconnectada que formaven els camins ramaders i els camins rals.

La pujada al cim de Pedra Picada (2.006 m alt) fou el primer dos mil del nostre recorregut.

El cim de Pedra Picada (amb una fita de ferro que explica el nom, pedra picada) és envaït pels pins. En el conjunt de muntanyes que va des de la Covil fins la collada de les Fontetes, la cara nord es veu farcida de pins que puguen fins la carena. La cara sud, però la massa arbòria queda molt més baixa.

Al cim de Pedra Picada hauria de netejar-se de tota aquesta massa d’arbres invasors de l’espai de pastura. 

La baixada fins el collet de les Fontetes de Castellar (1.876 m alt) fou molt ràpid, amb el ramat a una velocitat considerable. En mitja hora èrem al lloc.

En contra del que jo esperava, el ramat no va baixar fins els abeuradors de les Fontetes de Castellar, a uns 1.820 m alt. La veritat era que malgrat el sol que presidia el cel, un vent constant amorosia falsament la calor. Suposo que els animals sentien aquesta situació climàtica.

Donat que anàvem molt bé de temps, pujarem fins el Serrat del Paravent o Amorriador de Baix (1.908 m alt), on es parà el ramat i els vehicles de suport pujaren per la carretera del coll de Remoló i per el Serrat del Parrot, fins la carena, per donar de menjar al grup que acompanyava als Picas.

La parada fou d’unes dues hores, de 14:00 a 16:00 hores.

El dinar fou, com quasi sempre, abundant. Molt embotit, formatges de totes classes i cafè i esperitosos. Molt complert!

Alguns dels expedicionaris aprofitaren per fer una migdiadeta.

El ramat va passar pel pla del Ginebrar (1.899 m alt) i va començar a pujar fins el cim del serrat de Moixera ((1.996 m alt).

A la part baixa del cim de la Moixera, venint des del pla del Ginebrar, hi ha una estació meteorològica, amb panells solars i zones d’experimentació d’herbes.

A mig camí del cim de la Moixera, en el serrat de la Barraca hi ha una barraca de pedra, a 1951 m alt (Situació geogràfica: 42º18'21.9"N 002º01'45.0"E).

Superat aquesta cim, des del costat més oest de la Coma de Migjorn (1.959 m alt) varem poder veure evolucionar el ramat que venia de dret. La Coma de Migjorn forma una amplia comarcada, una mica enclotada, on veure una taca blanca que marxa compacte i compassada, produeix un gaudi incomparable.

Malgrat que començaven a veure’s les muntanyes del Cap de Ginebrar, sobre el pla d’Anyella, encara quedava bastant camí.

El ramat, que ara ja coneixia molt el terreny, va marxar quasi sense ajuda dels pastors, sense que els atalaiessin.

El ramat va vorejar pel nordoest el cim de la Pleta Roja (2.033 m alt) i del Cap de la Creueta (2.066 m alt).

En aquest punt una ovella va posar-se de part. I en un res, amb l’ajuda d’en Joan, l’ovella va parir un xai, va xaiar. Amb unes manipulacions del petit, aquest va començar a respirar. La mare encara portava el cardó umbilical penjant del cul, ensangrentades del potes del darrera.

Era impressionant veure com la mare, a més de balar en direcció a les companyes del ramat que marxaven deixant-la sola, va llepar al nou nat.

En Joan Picas va agafar el xai per les potes del davant i va portar-lo amb l’ovella constantment al seu costat, seguint el ramat que anava contornejant el cim de les basses de la Creueta (2.03 m alt).

El ramat va arribar-se fins quasi el coll de la Creueta (1.952 m alt). Eren les 18:15 hores. Els vehicles de suport del ramat varen acostar-se a aquets punt i el xai acabat de néixer i la mare ovella foren carregades al compartiment adequat. En ell ja hi havia una xai, que ja es mantenia dret, i la seva mare, que havia parit en el moment del recés del dinar. Aquest cotxe de suport era conduit pel tiet dels Picas, Pere Casas.

En el coll de la Creueta, abans de passar la carretera, hi havia un ramat de mil ovelles, propietat de  Josep Tubau i Portell, de Borredà, casat per cert amb Rosa graugés (que és filla de Ripoll), que havia vingut per la font del Boix i Castellar de N’Hug. Aquest ramat de Borredà anava comandat per dos pastors, un d’ells clarament eslau, possiblement romanès.

En aquest punt, en un espectacle molt especial i ple de simbolisme, va barrejar-se amb el ramat de 1.200 ovelles comandant per Joan Picas Vilalta i Carles Picas Fajula,

Va produir-se així, al coll de la Creueta, l’estrena de la temporada de pastura estival al Pla d’Anyella. Les ovelles, com durant tants anys, s’instal·laven en un dels més emblemàtics llocs de pastura estival del Pirineu.

El dia, esplèndid, va permetre gaudir d’un espectacle d’una gran plasticitat. Sobre l’herba, que aquest any lluïa tots els colors del verd, el ramat evolucionava amb moviments plens de gràcia i frescor, amb compassades reunions i trencaments del conjunt dels animals.

Cal dir que arribats al coll de la Creueta, els ramats semblava que ja no tenien cap pressa. Eren ja a casa, la casa que durant tres mesos els acollirà.

El pla d’Anyella té un gran valor natural i històric. Segons el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona, abril de 2009), que identifica 211 espais gironins, ocupa 1.230 hectàrees del municipi de Toses.

Però malgrat la nomenada de l’espai, sembla estrany que el seu estudi i caracterització sigui moltes vegades poc acurat. El Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, per exemple, al parlar del Pla d’Anyella no esmenta el veïnatge amb el Pla de Rus, quan el veïnatge és molt clar i patent. Cal suposar que el fet que aquest darrer espai formi part de la província de Barcelona i del municipi de Castellar de N’Hug n’és la causa d’aquest desconeixem, però la natura no entén de fronteres administratives.

Però més enllà d’aquesta manca de connexió lògica d’espais naturals que mostra la fitxa del Pla d’Anyella en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines, cal esmentar una clara omissió o errada: Quan cal citar les construccions existents s’afirma rotundament, “L’espai no presenta cap construcció”.

El conjunt de barraques de pastor (antigues i modernes), pletes, paravents i padrons del Pla d’Anyella sembla que s’haguessin fet fonedissos.

Sort hi ha que la menció a la cabana doble del Clot de la Fou, construïda el 1868 com indica la llinda, ha estat constant des de que el 17 i 18 de juliol de 1923 els estudiosos del Grup de Folkloristes de Ripoll varen anar a visitar als pastors del Pla d’Anyella.

En el pla d’Anyella (que segons els autors del Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines no hi ha cap construcció) hi ha instal·lacions important de la pista d’esquí de la Molina, a la zona dels Alabaus, a la collada del Pedró (1.808 m alt), que puja al Cap de la Comella.  També hi ha la construcció moderna de la cabana dels pastors, a el Pla Gran. Hi ha la barraca de Toses i les retes de la barraca i pleta d’en Camprobí. Si no hi ha construccions, cal suposar que totes les mencionades son un somni.


Ubicacions instal·lacions ramaderes del Pla d’Anyella

Pleta i cabana nova del Pla d’Anyella (1.762 m alt)
Barraca de Toses (1.751 m alt)
Les Saleres i Serrat del Salí (entre 1.750 i 1725 m alt, sota la barraca de Toses)
Barraca del Clot de la Fou (1868) (1.712 m alt)
Barraca i pleta d’en Camprobí (1.730 m alt)
Font Ferri (1.763 m alt)
Font dels Clots (1.756 m alt)


La veritat fou que anàvem molt de tard i el taxí feia quasi una hora que ens esperava. Encara faltava bastant temps per tal que els ramat arribés a la pleta, almenys dues hores.

Alguns expedicionaris havien de marxar per feina. Amb tot, les imatges que havien vist els nostre ulls era d’una bellesa i tant formidables, que era molt difícil que poguéssim oblidar els moments passats durant aquells dies. 



El track de l’excursió d’aquesta dia reflexa les següents dades:

Distància recorreguda amb altures: 13,47 quilòmetres.
Inici track: 8:47 hores
Final track: 19:37 hores
Temps parats: 6:58 hores.
Alçada punt sortida: 1.355 m alt.
Alçada punt arribada: 1.849 m alt.
Guany sortida-arribada: 651 m.
Ascensió acumulada: 820 m.