dijous, 29 de novembre de 2012

Preparació del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2013.

Estem començant a preparar el Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2013.

La bona acollida i ressò de l’activitat iniciada aquest any ha fet que el Centre d’Estudis Comarcal del Ripollès s’ha plantejat la continuïtat de aquesta experiència, en un desig de que es converteixi en una activitat permanent.

El projecte continuarà tenint el mateix objectiu: Ser un acte de reafirmació del món de la ramaderia transhumant catalana i dels camins ramaders.

També, com l’any passat, l’activitat del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès es complementarà amb una activitat de conservació d’elements patrimonials emblemàtics. Aquest any es voldria reconstruir la pleta i cabana d’en Camprobí al Pla d’Anyella.

Aquesta pleta i cabana, amb el sostre totalment enrunat, és situada a uns cent metres de la cabana del Clot de la Fou i estava en construcció durant la visita dels folkloristes ripollesos de 17 i 18 de juliol de 1923.

Aquest any, acompanyant l’activitat de reconstrucció, hem pensat amb la possibilitat de fer un camp de treball (un o dos caps de setmana), on dirigits per especialistes en pedra seca, es podrà participar i aprendre aquesta tècnica mil·lenària de construcció.

També s’ha contactat amb el músic Amadeu Rosell i s'albirada la possibilitat de fer una petita mostra de cançons de pastors.

Es previst, igualment, fer algunes actuacions de millora de certs trams del camí ramader. Quan es facin aquestes actuacions es sol·licitarà ajuda i serà possible participar-hi.  

Aquest any el cost pels participants serà, com a mínim, d’uns 25 € per dia, amb una aportació mínima voluntària per l’operació de micromecenatge de reparació d’elements patrimonials relacionats amb la ramaderia transhumant que farem paral·lelament.

dijous, 25 d’octubre de 2012

Treballs de rehabilitació de la cabana del Clot de la Fou del Pla d'Anyella


El Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb l’aprovació de la propietat (família Ribot de Fontanals de Cerdanya), ha encarregat obres de consolidació i conservació de la cabana doble del Clot de la Fou del pla d’Anyella. Les feines estan en curs i properament es presentaran públicament.

Les obres de rehabilitació les ha realitzat l’empresa La feixa pedra seca (Roger Solé Coromina). Veure lafeixapedraseca.com.

Els treballs encarregats consisteixen en consolidar els murs exteriors, la reparació de l’esvoranc detectat en la zona de l’antiga xemeneia i llar de foc i altres treballs de restauració del conjunt.

Amb aquests treballs es vol aconseguir donar més anys de vida a una construcció mítica, datada en el seu llindar l’any 1868, i que fou la que varen visitar els estudiosos del Grup de Folkloristes de Ripoll el 17 i 18 de juliol de 1923, on prengueren fotografies i feren dibuixos.

Aquesta actuació forma part de l’activitat “Camí ramader del Lluçanès 2012”, que constava de dos parts: per una costat fer el camí ramader amb un ramat (des d’Alpens fins al pla d’Anyella) el juny de 2012 i una proposta de micromecenatge que fes possible aquest treball de consolidació i conservació a una de les construccions més emblemàtiques del món ramader català.

Aquest activitat fou organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, del Campus de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Ripoll. Recentment s'ha unit a l'actuació el Museu Etnogràfic de Ripoll, tant lligat a la història d'aquestes cabanes.

S’ha obert una línia de micromecenatge per a finançar l’obra. Les aportacions poden fer-se a la compte del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 2100-8124-76-2300068290. Cal indicar expressament Micromecenatge cabanes pla d’Anyella i les dades del l’emissor per tal que es pugui enviar, com a gratificació, una publicació del CECR. 
Un patrimoni ramader a preservar
Al Ripollès hi ha un seguit d’elements patrimonials que no es poden deixar malmetre i que cal conservar.
Per un costat hi ha els camins ramaders. Al Ripollès arribaven tres importants camins ramaders, el camí ramader de Marina o de l’Empordà (amb els seus ramals), el camí ramader de la plana d’Osona i el camí ramader del Lluçanès. Tots dos camins tenen un valor i importància que el fan un patrimoni que cal conservar davant el perill de la seva desaparició per manca d’utilització.
L’altre patrimoni a preservar son les cabanes de pastor. Per això, associada a l’activitat del camí ramader s’ha proposat al participants una operació de micromecenatge, per consolidar i mantenir les cabanes històriques del pla d’Anyella.

Aquesta activitat ha estat organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Ripoll; amb aportacions econòmiques del Institut Ramon Muntaner i Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona; amb la col·laboració dels ramats i dels pastors Joan Picas Vilalta i Carles i Jordi Picas Fajula, d'ADF Catllar-Montgrony i la Societat de Caçadors de les Llosses; i el suport dels ajuntaments d'Alpens, Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n'Hug i Toses.

Contacte:
Antoni Llagostera Fernández
President del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
allagosteraf@gmail.com
Telèfon mòbil 610 533 529

dimarts, 14 d’agost de 2012

Estat de conservació del camí ramader del Lluçanès al Ripollès

Fem un petit resum de l’estat del camí i els punts on caldria millorar aspectes puntuals.

D’Alpens a les Llosses
El camí des d’Alpens, des de Montjuïc i el cap de la Serra (862 m alt), amb el seu pedró de Sant Antoni de Pàdua, passa per darrera Torrats i s’enfila en un camí ben traçat i marcat en direcció al Soler.

En aquest punt, una actuació reeixida i ben muntada per part de l’ajuntament d’Alpens, presidit per Montserrat Burniol, i els propietaris de la casa, ha permès recuperar la pujada del camí en direcció al collet de les Bruixes o d’El Soler, pujant pel Bac de les Molleres, cap el collet de l’Alarp, per unir-se al camí que ve de Pujampí, i molt planer, arribar al coll.
_______
Passant en el camí enfonsant del pla de Capdevila (Les Llosses).

En la baixada cap el pla de Capdevila l’antic camí ramader, per sobre de la casa del coll del Soler, ha vist afectada en part la seva estructura per l’obertura d’una pista forestal per desemboscar la zona. Per sota de la casa l’estructura empedrada del camí està en relatiu bon estat.

Sols caldria netejar una mica el tros del camí ramader que baixa paral·lel al rec del Coll del Soler, on hi ha una magnífica paret de pedra seca, des de les restes de les cases del Cel, el Purgatori i l’Infern, abans d’arribar a la font del Dimoni.

Arribats al pla de Capdevila hi ha un punt que crec té un alt valor testimonial i que mereixeria ser més conegut i reivindicat.

Caldria netejar una mica el punt d’enllaç de la pista que ve del Cassó i Cal Guàrdia, fins arribar al important camí enfonsat i empredrat que travessa el pla de Capdevila, el Camp Gran, abans de creuar la carretera de les Llosses, al costat de la casa de Les Selles. Estem davant un element estructural, un camí enfonsant, que generalment indica una sòlida presència i antic ús.

De les Llosses al Pujol de Llentes
Dins el termini municipal de Les Llosses, des del pla de Capdevila i Santa Maria de les Llosses fins el coll de l’Arç, l’antic camí ramader no presenta cap dificultat, passant per pistes, a vegades emporlanades, i creuant l’enfangat rec de Corbera i Sobirana.

Des del coll de l’Arç el camí ramader ja fa uns anys va merèixer l’atenció de l’ADF Catllar-Montgrony i de la Societat de Caçadors de les Llosses. Es va reobrir el camí, que conserva unes extraordinàries estuctrures. Estem davant d’una actuació de conservació que cal lloar especialment.

Des del costat del Pedró de Matamala i Pedró de Mateus, el camí presenta un bon estat de conservació, tot resseguint el llom de la serra que davalla cap Cal Gil. A l’entrar en la seva propietat l’amo del Pujol de Llentes, Josep Sagués, va fer l’any passat una feina de neteja de la traça ramadera, fent que el camí conservi clar el seu recorregut i mostri una estructura interessant, el comptador existent al lloc.

_________
El ramat anant a la bassa del Pujol de Llentes.

Potser, en aquest punt caldria recuperar el perdut enllaç amb el veïnat del carrer de Cerdanya.

Entre Cal Gil i les restes de l’hostal de Can Carles la pista de l’Auró a La Riba el camí no presenta cap problema. En aquest punt l’any passat es va reobrir el camí ramader que no segueix pas la pista que porta al Pujol de Llentes, sinó que passant per sobre i darrera les restes de l’hostal, porta cap el Pi Rodó i s’enfila a buscar la pista que porta cap a La Garsa. Actuacions de neteja com aquesta, més enllà de clarificar el camí, fara no es perdi i perduri.

La casa del Pujol de Llentes ha recuperat vida en les darrers anys. Estem davant un dels punt més importants de returada, com ho eren Torrats, El Soler o Les Selles.

Del Pujol de Llentes al coll de Merolla
El camí recuperat al costat de al casa del Pujol de Llentes permet enllaçar per darrera la Tossa, amb el pla Culió, on es troba, de nou, la pista que puja cap a Llentes. Pocs metres més enllà, sota la Miranda, el camí deriva cap a la dreta, pujant suaument cap a les restes de la que devia ser una magnífica casa, les Ajagudes. En aquesta punt el camí conserva bastant oberta la seva traça, tot pujant cap el ras de Llentes.

En el ras de Llentes potser caldria fer una operació de crema controlada de l’espai, que ha perdut el seu caràcter de zona de pastura, invadit per la pinassa. En el coll de Faig General també han començat a proliferar els pins, que caldria controlar, tot mantenint net l’espai que mira cap a Gombrèn.

La baixada cap el coll de Palomera, resseguint a mitja alçada les bagues de Puigbó i del Pedró de Tubau, no presenta cap problema ja que la pista forestal oberta ja fa molts anys, segueix en gran mesura la traça del camí ramader.
_______
El pujant de pedra, entre l'Espluga i pla de la Bassa.

Des del coll de Palomera el camí ramader segueix la pista forestal que porta fins el coll de l’Arç, però a l’arribar a la plana de Palomera, s’enfila suaument per resseguir a mitja alçada el Cap de Fener fins el coll de l’Arç.

Entre el coll de l’Arç i coll de Merolla és on caldria fer una actuació de conservació més important del camí ramader. Ja en el mateix coll de l’Arç està molt bruta l’entrada que s’enfila cap al coll del Boix. També la vegetació amaga formidables estructures que aguanten el camí ramader als clots de la Bagada i de l’Abeurada.

Del coll de Merolla a Maians
La veritat és que des del coll de Merolla el camí ramader té una molt bon estat de conservació. La pujada cap a La Cot, sota Roca Dreta i coll de l’Espluga i la baixada cap el pla de l’Espluga no presenta cap problema.

Fa uns anys, la brigada que va netejar parts dels camins d’Itinerrània va fer una formidable actuació entre la casa de l’Espluga (un altra lloc important de returada) i el pla de la Bassa. En aquest tram la neteja efectuada ha permès visualitzar una formidable camí que s’enfila entre les Roques de l’Espluga i Altafort, passant per les restes del castell de l’Espluga i per una formidable pujada de pedra.

El pla de Pera i el terreny de les Viles i Maians, ens obre el camí cap a les zones altes, poc arbrades i plenes de herba.

De Maians al pla d’Anyella per la carena
La visualització d’aquesta zona de l’alta muntanya ripollesa, en el tram entre Maians i el pla d’Anyella, per la carena que separa Castellar de n’Hug i Toses, és un dels millor paisatges que podem trobar en el transcurs del camí ramader.
En aquest tram sols caldria prestar atenció a la proliferació i pujada constant de l’arbrat, especialment en la part nord de Pedra Picada.

Resum
Tenim, doncs, un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en un estat de conservació que, en general, podem considerar correcta, encara que tal tenir molt present que ha estat objecte de millores en els darrers temps, gràcies a l’esforç de gent que creu en aquesta infraestructura viària, no sols com un patrimoni històric, sinó alhora com un peça amb futur.

Com es pot veure, un repàs als indrets del camí ramader que mereixerien un esforç de conservació (estassar arços, romagueres i arbres joves), no es pas molt gran. Sols hi ha petits trams que mereixerien atenció i una mica de neteja i cura. És una crida als propietaris i voluntaris.

Un resum apressat és que tenim encara un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en una bon estat de conservació, on amb sols petites actuacions en llocs puntuals, podríem assolir un estat excel·lent.

dijous, 5 de juliol de 2012

Apunts: Diumenge, dia 23 de juny de 2012

A les 8:00 hores un grupet petit d’onze persones estàvem convocats al pàrquing de Can Guetes per arribar-nos a Montgrony, a l’alçada de Can Camps, on esperaríem el ramat de Joan Picas, que havia sortit de can Magnet, on des de feia uns dies estava el ramat que havia hivernat a Saderra, a Oris.

A Can Guetes erem: Joaquim Colomer, Concepció Cullell, Antoni Llagostera, Josep Sagués, Pilar Sala, Ramon Busquets, Pere Chueca, Andreu Pérez, Esperança ???, Anna Pérez i Laura Pérez.

Cap a les 9:30 hores varem començar a veure arribar al pàrquing del santuari de Montgrony les primeres ovelles. Havien vingut pel coll de la Cirera o de Pardinella, per la baga de la serra de Santa Magdalena, i pel camí de la font de la Mare de Déu. El lloc força emboscat havia obligat a estirar-se molt el ramat.

Però en pocs minuts, tot el pàrquing de Montgrony era ple d’ovelles. El ramat de Joan Picas era d’uns 800 animals.

Una de les escenes impressionats fou des de la carretera que porta a Montgrony, al costat de Can Camps (1.355 m alt), veure passar el gran ramat sota les cingleres del pla de Sant Pere de Montgrony, sota el Malpàs.

El ramat a la bifurcació de Can Camps va agafar la pista que porta cap a les Viles, seguint el GR3.

Amb els Picas anava un ampli grup de familiars i amics. Entre ells Ferran Miquel, de can Reixac de Sant Joan de les Abadesses.

En aquest punt del ample camí, el ramat va ocupar tot l’ample, el que va permetre mirar l’impressionant nombre d’exemplars, alguns amb cornamentes impressionats. Dos espectaculars cabres alpines lluïen un cap que provocava respecte. Els moltons portaven les seves tres senyals i algunes ovelles una decoració pictòrica cridanera.

Passada les Viles Xiques i al costat de les Viles Grosses (1.459 m alt), varem començar a pujar cap al pla de l’Avet (1.574 m alt), on en una tancat havien passat dues nits les ovelles de Carles Picas.

En aquest punt es va parar una estona per esmorzar i ajuntar els dos ramats. En el ramat resultant hi havia ara dos marques diferents. Fins aquí va acompanyar-nos Jordi Picas Fajula, amb vehicle.

Per la porta del tancat que marca aquí els terrenys de Meians començaren a pujar cap a la pista que arriba a les Fontetes de Meians.

Des de dalt de la vessant de l’Emperadora, veure evolucionar el gros ramat provocava un sentiment de grandesa. Estàvem davant un ramat, que encara que semblava insignificant des de l’altura, era de 1.200 caps.

Els primers expedicionaris que varem arribar al coll de la Bona (1.890 m alt) varen quedar bocabadats al veure la gran carena muntanyosa que va des de les colladetes de Toses fins el Taga i Serra Cavallera, amb el gros Puigmal davant presidint el paisatge.

Des del coll de la Bona es va fer un esforç per explicar el territori que es veia i, per  exemple, on era el búnker del Roc dels Llamps, un dels més ben situats de la Línia P de Defensa dels Pirineus, amb un abast des de les colladetes de Toses fins Ribes de Freser, dominant tota la carretera de la collada.

Cal indicar que des de Can Camps (a 1.355 m alt) fins al coll de la Bona és feia la major part de la pujada, uns 535 m de desnivell. A partir d’aquest punt tot seria una puja i baixada de 100 a 150 metres.

Al costat mateix del filar que separa les propietats i el municipis de Gombrèn i Toses, al coll de la Bona, hi havia un ramat de vaques i, una mica més enllà, als plans de Nevà, varem entreveure un petit ramat d’ovelles.

El moment de l’arriba del ramat, ja ajuntat, al coll de la Bona, quan va creuar el filat va fer una figura allargada, partida en dos parts. Ja èrem a la carena, que no deixaríem en tot el recorregut fins el pla d’Anyella.

Cal dir, per precisió, que més que seguir exactament la carena, moltes vegades la vorejàvem per baix.

La pujada a l’Emperadora (1.961 m alt) fou el primer cim de la travessa. L’Emperadora té un avantcim i dalt del principal hi ha un paravent.

Des del coll de la Bona fins l’Emperadora es puja 70 metres de desnivell.

La baixada fins el coll del Remoló (1.871 m alt) fou un passeig. Ara, ja a la carena tot era un passeig. La baixada era de 90 metres.

Al coll del Remoló, Joan Picas diu que en aquesta punt arribava el camí ramader de l’Empordà. Aquest punt del coll del Remoló era una important cruïlla de camins. Els ramats que venien de l’Empordà passant per Ripoll i Ribes, s’unien aquí amb els que feien el camí ramader del Lluçanès. Estem davant un exemple clar de la xarxa interconnectada que formaven els camins ramaders i els camins rals.

La pujada al cim de Pedra Picada (2.006 m alt) fou el primer dos mil del nostre recorregut.

El cim de Pedra Picada (amb una fita de ferro que explica el nom, pedra picada) és envaït pels pins. En el conjunt de muntanyes que va des de la Covil fins la collada de les Fontetes, la cara nord es veu farcida de pins que puguen fins la carena. La cara sud, però la massa arbòria queda molt més baixa.

Al cim de Pedra Picada hauria de netejar-se de tota aquesta massa d’arbres invasors de l’espai de pastura. 

La baixada fins el collet de les Fontetes de Castellar (1.876 m alt) fou molt ràpid, amb el ramat a una velocitat considerable. En mitja hora èrem al lloc.

En contra del que jo esperava, el ramat no va baixar fins els abeuradors de les Fontetes de Castellar, a uns 1.820 m alt. La veritat era que malgrat el sol que presidia el cel, un vent constant amorosia falsament la calor. Suposo que els animals sentien aquesta situació climàtica.

Donat que anàvem molt bé de temps, pujarem fins el Serrat del Paravent o Amorriador de Baix (1.908 m alt), on es parà el ramat i els vehicles de suport pujaren per la carretera del coll de Remoló i per el Serrat del Parrot, fins la carena, per donar de menjar al grup que acompanyava als Picas.

La parada fou d’unes dues hores, de 14:00 a 16:00 hores.

El dinar fou, com quasi sempre, abundant. Molt embotit, formatges de totes classes i cafè i esperitosos. Molt complert!

Alguns dels expedicionaris aprofitaren per fer una migdiadeta.

El ramat va passar pel pla del Ginebrar (1.899 m alt) i va començar a pujar fins el cim del serrat de Moixera ((1.996 m alt).

A la part baixa del cim de la Moixera, venint des del pla del Ginebrar, hi ha una estació meteorològica, amb panells solars i zones d’experimentació d’herbes.

A mig camí del cim de la Moixera, en el serrat de la Barraca hi ha una barraca de pedra, a 1951 m alt (Situació geogràfica: 42º18'21.9"N 002º01'45.0"E).

Superat aquesta cim, des del costat més oest de la Coma de Migjorn (1.959 m alt) varem poder veure evolucionar el ramat que venia de dret. La Coma de Migjorn forma una amplia comarcada, una mica enclotada, on veure una taca blanca que marxa compacte i compassada, produeix un gaudi incomparable.

Malgrat que començaven a veure’s les muntanyes del Cap de Ginebrar, sobre el pla d’Anyella, encara quedava bastant camí.

El ramat, que ara ja coneixia molt el terreny, va marxar quasi sense ajuda dels pastors, sense que els atalaiessin.

El ramat va vorejar pel nordoest el cim de la Pleta Roja (2.033 m alt) i del Cap de la Creueta (2.066 m alt).

En aquest punt una ovella va posar-se de part. I en un res, amb l’ajuda d’en Joan, l’ovella va parir un xai, va xaiar. Amb unes manipulacions del petit, aquest va començar a respirar. La mare encara portava el cardó umbilical penjant del cul, ensangrentades del potes del darrera.

Era impressionant veure com la mare, a més de balar en direcció a les companyes del ramat que marxaven deixant-la sola, va llepar al nou nat.

En Joan Picas va agafar el xai per les potes del davant i va portar-lo amb l’ovella constantment al seu costat, seguint el ramat que anava contornejant el cim de les basses de la Creueta (2.03 m alt).

El ramat va arribar-se fins quasi el coll de la Creueta (1.952 m alt). Eren les 18:15 hores. Els vehicles de suport del ramat varen acostar-se a aquets punt i el xai acabat de néixer i la mare ovella foren carregades al compartiment adequat. En ell ja hi havia una xai, que ja es mantenia dret, i la seva mare, que havia parit en el moment del recés del dinar. Aquest cotxe de suport era conduit pel tiet dels Picas, Pere Casas.

En el coll de la Creueta, abans de passar la carretera, hi havia un ramat de mil ovelles, propietat de  Josep Tubau i Portell, de Borredà, casat per cert amb Rosa graugés (que és filla de Ripoll), que havia vingut per la font del Boix i Castellar de N’Hug. Aquest ramat de Borredà anava comandat per dos pastors, un d’ells clarament eslau, possiblement romanès.

En aquest punt, en un espectacle molt especial i ple de simbolisme, va barrejar-se amb el ramat de 1.200 ovelles comandant per Joan Picas Vilalta i Carles Picas Fajula,

Va produir-se així, al coll de la Creueta, l’estrena de la temporada de pastura estival al Pla d’Anyella. Les ovelles, com durant tants anys, s’instal·laven en un dels més emblemàtics llocs de pastura estival del Pirineu.

El dia, esplèndid, va permetre gaudir d’un espectacle d’una gran plasticitat. Sobre l’herba, que aquest any lluïa tots els colors del verd, el ramat evolucionava amb moviments plens de gràcia i frescor, amb compassades reunions i trencaments del conjunt dels animals.

Cal dir que arribats al coll de la Creueta, els ramats semblava que ja no tenien cap pressa. Eren ja a casa, la casa que durant tres mesos els acollirà.

El pla d’Anyella té un gran valor natural i històric. Segons el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona, abril de 2009), que identifica 211 espais gironins, ocupa 1.230 hectàrees del municipi de Toses.

Però malgrat la nomenada de l’espai, sembla estrany que el seu estudi i caracterització sigui moltes vegades poc acurat. El Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, per exemple, al parlar del Pla d’Anyella no esmenta el veïnatge amb el Pla de Rus, quan el veïnatge és molt clar i patent. Cal suposar que el fet que aquest darrer espai formi part de la província de Barcelona i del municipi de Castellar de N’Hug n’és la causa d’aquest desconeixem, però la natura no entén de fronteres administratives.

Però més enllà d’aquesta manca de connexió lògica d’espais naturals que mostra la fitxa del Pla d’Anyella en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines, cal esmentar una clara omissió o errada: Quan cal citar les construccions existents s’afirma rotundament, “L’espai no presenta cap construcció”.

El conjunt de barraques de pastor (antigues i modernes), pletes, paravents i padrons del Pla d’Anyella sembla que s’haguessin fet fonedissos.

Sort hi ha que la menció a la cabana doble del Clot de la Fou, construïda el 1868 com indica la llinda, ha estat constant des de que el 17 i 18 de juliol de 1923 els estudiosos del Grup de Folkloristes de Ripoll varen anar a visitar als pastors del Pla d’Anyella.

En el pla d’Anyella (que segons els autors del Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines no hi ha cap construcció) hi ha instal·lacions important de la pista d’esquí de la Molina, a la zona dels Alabaus, a la collada del Pedró (1.808 m alt), que puja al Cap de la Comella.  També hi ha la construcció moderna de la cabana dels pastors, a el Pla Gran. Hi ha la barraca de Toses i les retes de la barraca i pleta d’en Camprobí. Si no hi ha construccions, cal suposar que totes les mencionades son un somni.


Ubicacions instal·lacions ramaderes del Pla d’Anyella

Pleta i cabana nova del Pla d’Anyella (1.762 m alt)
Barraca de Toses (1.751 m alt)
Les Saleres i Serrat del Salí (entre 1.750 i 1725 m alt, sota la barraca de Toses)
Barraca del Clot de la Fou (1868) (1.712 m alt)
Barraca i pleta d’en Camprobí (1.730 m alt)
Font Ferri (1.763 m alt)
Font dels Clots (1.756 m alt)


La veritat fou que anàvem molt de tard i el taxí feia quasi una hora que ens esperava. Encara faltava bastant temps per tal que els ramat arribés a la pleta, almenys dues hores.

Alguns expedicionaris havien de marxar per feina. Amb tot, les imatges que havien vist els nostre ulls era d’una bellesa i tant formidables, que era molt difícil que poguéssim oblidar els moments passats durant aquells dies. 



El track de l’excursió d’aquesta dia reflexa les següents dades:

Distància recorreguda amb altures: 13,47 quilòmetres.
Inici track: 8:47 hores
Final track: 19:37 hores
Temps parats: 6:58 hores.
Alçada punt sortida: 1.355 m alt.
Alçada punt arribada: 1.849 m alt.
Guany sortida-arribada: 651 m.
Ascensió acumulada: 820 m.


dimarts, 12 de juny de 2012

Les ovelles tornaran a fer el camí ramader del Lluçanès al Ripollès



Nota de Premsa

Contacte:
Antoni Llagostera Fernández
President del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Telèfon mòbil 610 533 529






Els propers dies 21, 22 i 24 de juny de 2012 un ramat de cinc centes ovelles tornaran a fer tot l’antic camí ramader del Lluçanès al Ripollès, sortint del municipi d’Alpens i passant pels de Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n'Hug i Toses, fins el pla d’Anyella.


Fa ja bastants anys que cap ramat feia sencer tot el camí ramader del Lluçanès.

El camí ramader del Lluçanès és un dels més importants camins ramaders catalans, utilitzat pels ramats transhumants per anar cap a la zones de pastura del Ripollès.

El camí ramader del Lluçanès anava des dels entorns del monestir de Poblet i Santes Creus, des del Garraf, Vallès i Osona fins les zones de pastura estival de l’alta muntanya ripollesa.


Serà aquesta la darrera vegada que un ramat fa sencer el camí?

Vols veure com es condueix un ramat de cinc cents ovelles, travessant una part important de la comarca del Ripollès?

Vols reviure el treball dels pastors transhumants?


El recorregut, de prop de 37 quilòmetres, es farà en tres dies o etapes, amb un recorregut diari d'entre 12 i 15 quilòmetres.

L’iniciativa vol ser un acte de reafirmació del valor de la ramaderia transhumant tradicional i dels camins tradicionals, un patrimoni que no sols cal conservar pel seu valor històric sinó per la seva capacitat actual de regeneració d’espais, d’activitats a la muntanya, etc.

L'activitat forma part dels cursos d'estiu de la Universitat de Vic i del Campus de Cultura Popular. Formació per adults del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ofereix activitats formatives adreçades a adults al llarg de l'estiu a Catalunya.

L'activitat es farà amb dos ramats: un, el de Carles i Jordi Picas Fajula, que sortirà del Lluçanès i que va a pasturar a les muntanyes de Montgrony; i un segon, el de Joan Picas Vilalta, que va a pasturar al Pla d’Anyella, d’on és el majoral, on s'arribrà per l’antic camí carener, que va del coll de la Bona fins el pla d'Anyella.

Estudi de la tradició
Hi ha una temàtica on Ripoll i el Ripollès tenim una forta personalitat: La seva funció com lloc d’estada dels ramats transhumant durant l’estiu.

Ja el 17 i 18 de juliol de 1823 tres membres del conegut com grup de Folkloristes de Ripoll (Tomàs Raguer, Salvador Vilarrasa i Josep Ribot) varen visitar els pastors que estaven al pla d’Anyella, en una estada que va suposar una aproximació dels folkloristes a una temàtica tradicional que aleshores encara era ben viva. Veure “Una diada amb els pastors de Pla d’Anyella” (Scriptorium, Ripoll, març de 1924) o “Anada a Pla d’Anyella a veure les ovelles” (Scriptorium, Ripoll, gener de 1927).

Posteriorment, el Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll (1929) i l’actual Museu Etnogràfic de Ripoll (2011) han estat molt atents al seguiment i divulgació de les pràctiques d’aquesta activitat ramadera. Gonçal Cutrina o Sorinas va dedicar-hi, com exemple, el llibre Ovelles i pastors al Ripollès (1997).

Un patrimoni ramader a preservar
Al Ripollès hi ha un seguit d’elements patrimonials que no es poden deixar malmetre i que cal conservar.

Per un costat hi ha els camins ramaders. Al Ripollès arribaven tres importants camins ramaders, el camí ramader de Marina o de l’Empordà (amb els seus ramals), el camí ramader de la plana d’Osona i el camí ramader del Lluçanès. Aquest darrer té un valor i importància que el fan un patrimoni que cal conservar davant el perill de la seva desaparició per manca d’utilització.

L’any passat, 2012, es va fer un reconeixement complert del camí ramader del Lluçanès; establint punt on calia millorar la conservació. S’han realitzat actuacions a la zona de Les Llosses.

Aquesta any, amb la col·laboració de pastors i ramats locals podrem fer el camí ramader acompanyats d'un ramat, amb una actuació que vol ser una mostra viva de com funcionava aquest camí ramader, un dels més importants de Catalunya.

L’altra patrimoni a preservar son les cabanes de pastor. Per això, associada a l’activitat del camí ramader s’ha proposat al participants una operació de micromecenatge, per consolidar i mantenir les cabanes històriques del pla d’Anyella.

El recorregut
Sortírem d’Alpens i anirem a dormir al Pujol de Llentes, una antiga casa de returada, on passarem la nit. Haurem fet uns 12 quilòmetres.

Aquí, mitjançant una actuació de l’ADF Catllar-Montgrony i la Societat de Caçadors de les Llosses s’ha fet unes important actuació d’adequació i conservació del camí, a la costa del Forn i finca del Pujol de Llentes, que corria un greu perill de perdre’s.

La nit es passarà al Pujol de Llentes, que ha estat tradicionalment casa d'acollida de pastors, on hi haurà sopar pels assistents i una petita celebració oferta pel propietari de la casa. Donades les disponibilitats logístiques del lloc, hi ha una limitació a la gent que es podrà acollir, 25 persones.

El segon dia, divendres 22 de juny, el ramat anirà del Pujol de Llentes fins l’alçada de Montgrony, al pla de Pera. Serà un recorregut una mica més llarg, de 12-13 quilòmetres.

El dissabte, dia 23 de juny, no es farà camí ja que els pastors necessiten la jornada per marcar un dels ramats.

El darrer dia, diumenge 24 de juny, Sant Joan, és farà el darrer tram, un dels més espectaculars. Es sortirà del pla de Pera i es resseguirà la carena que va des del coll de la Bona fins el pla d’Anyella, assolint-se altures de 2.000 metres.

El lloc d’arribada serà l’històric i emblemàtic pla d’Anyella.

Aquesta activitat ha estat organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Ripoll; amb aportacions econòmiques del Institut Ramon Muntaner i Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona; amb la col·laboració dels ramats i dels pastors Joan Picas Vilalta i Carles i Jordi Picas Fajula, d'ADF Catllar-Montgrony i la Societat de Caçadors de les Llosses; i el suport dels ajuntaments d'Alpens, Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n'Hug i Toses.


Contacte:
Antoni Llagostera Fernández
President del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Telèfon mòbil 610 533 529


dijous, 19 d’abril de 2012

El projecte Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2012

Desprès d'uns anys de preparació i documentació, aquest any 2012 podrem fer el camí ramader del Lluçanès en el seu pas pel Ripollès amb un ramat.
Hem fixat l'activitat pels dies 21, 22 i 24 de juny de 2012.
- Dimecres, dia 20 de juny de 2012: Presentació del projecte. Ajuntament de Ripoll (Matí).
- Dijous, dia 21 de juny de 2012: d’Alpens a Pujol de Llentes.
- Divendres, dia 22 de juny de 2012: de Pujol de Llentes a Plans de la Pera.
La nit que es passarà al Pujol de Llentes, que ha estat casa d'acollida de pastors, hi haurà sopar pels assistents i una petita celebració oferta pel propietari de la casa.
- Diumenge, 24 de Juny de 2012 (Sant Joan): Dels plans de la Pera al Pla d'Anyella per la carena (pels colls de la Bona, del Remoló i de les Fontetes de Castellar).
Estem parlant d'un recorregut d'uns 37 quilòmetres, en tres etapes d'entre 12 i 15 quilòmetres.
L'activitat forma part dels cursos d'estiu de la Universitat de Vic.
L'activitat es farà amb dos ramats: un que sortirà del Lluçanès i que va a pasturar a les muntanyes de Montgrony i un segon, el de Joan Picas, que va a pasturar al Pla d’Anyella, on s'arribrà pel camí carener que va del coll de la Bona fins el pla d'Anyella per la carena.
Aquesta activitat formarà part de Campus de Cultura Popular. Formació per adults del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ofereix un enllaç a les activitats formatives adreçades a adults (
Campus de Cultura Popular) que es desplega al llarg de l'estiu a Catalunya.


Activitat organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Universitat de Vic i Ajuntament de Ripoll;
amb aportacions econòmiques del Institut Ramon Muntaner i Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona;
amb la col·laboració dels ramats i dels pastors Joan Picas Vilalta i Carles i Jordi Picas Fajula, d'ADF Catllar-Montgrony i la Societat de Caçadors de les Llosses;
i el suport de l' Ajuntament d'Alpens, Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n'Hug i Toses.


- Àmbit: Pluridisciplinar
- Dates: 20, 21, 22 i 24 de juny de 2012.
- Emplaçament: Ripollès, des d'Alpens fins al Pla d'Anyella.
- Enllaç Web: http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/
- Organitzadors: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Ajuntament de Ripoll i Universitat de Vic.
- Hores lectives: Quatre dies (un d'explicació del projecte i dels camins ramaders i tres de viatge amb els ramats)
- Preu: Matrícula Universitat de Vic, 100 €
- Número de participants previstos: S'estableix un màxim de 25 persones per l'estada durant la nit del 21 al 22 de juny al Pujol de Llentes.


Per inscripcions i contacte: 
Antoni Llagostera Fernández
Telèfon mòbil 610 533 529
allagosteraf@gmail.com

Finançament de l'activitat i micromecenatge

Pel finançament d'aquesta activitat s'han cercat subvencions de l'Institut Ramon Muntaner i del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

Malgrat aquestes aportacions, aquesta activitat d'afirmació i revalorització del camins ramaders té necessitat d'ajudes i no pot ésser gratuïta.

Cal tenir present, per exemple, els costos que comporta una actuació d'aquesta mena i, sobretot,  l'esforç del grup de pastors, que davant altres possibilitats més modernes i fàcils, han optat per fer costat a una proposta innovadora.

Davant d'aquesta situació, els estudiants de la Universitat de Vic que ho desitgin hauran de pagar una matrícula de 100 €, amb tots els drets inherents a que l'activitat forma part del cursos d'extensió universitària de la Universitat de Vic pel curs 2011-2012.

Per qualsevol altre persona, que vulgui fer en part o totalment tota l'activitat, li demanem que faci una aportació mínima de 20 € i segons el recorregut que faci, hi afegeixi la quantitat que cregui convenient i justa.

Caldria fer les aportacions al compte del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès indicant nom de la persona i, amb ingressos diferents, Camí ramader Lluçanès 2012 i Micromecenatge Cabanes pla d'Anyella.
La compte del CECR és La Caixa 2100-8124-76-2300068290.

Per altra costat, la proposta inclou actuar sobre les cabanes històriques del Pla d'Anyella, que estan en perill, pel que es proposa un micromecenatge a tot els participants a l'activitat, on aportin una quantitat, encara que simbòlica per aquesta actuació de conservació i manteniment.

Es fixa, doncs, que tots els que participin fora del règim universitari facin una aportació voluntària finalista per la conservació i manteniment de les cabanes històriques del Pla d'Anyella.

Dins del cursos d'extensió universitària de la Universitat de Vic pel curs 2011-2012 hi ha dins "Arts i humanitats" hi ha l'activitat "Camí ramader del lluçanès. Conservació i manteniment de les cabanes històriques del Pla d'Anyella", la següent informació pel que desitgin participar en aquesta modalitat:

25 hores
20, 21, 22 i 24 de juny
Matí i tarda
100€
Lloc: Itinerari des d’Alpens fins al Pla d’Anyella (Tosses)
Coordinació:
Antoni Llagostera (Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès) (allagosteraf@gmail.com), Ajuntament de Ripoll
Podeu consultar (a partir del dia 2 de maig),  amb tota la informació ampliada, la web www.uvic.cat/uev.

Conservació de les cabanes del Pla d'Anyella

Dins de les importants zones de pastura estival que hi ha al Ripollès (zones de Tosa i Siat a Queralbs, Ull de Ter, Campmagre,...) n’hi ha una de particularment emblemàtic i coneguda, el pla d’Anyella, al municipi de Tosses.
En aquest indret tingué lloc uns dels més importants contactes d’estudi del Grup de Folkloristes de Ripoll amb el món de la ramaderia transhumant el 17 i 18 de juliol de 1923 (veure Scriptorium. Ripoll, març de 1924).
Hi ha, però, en aquest lloc una patrimoni importantíssim que caldria conservar i que és en greu risc de malmetre, les cabanes històriques.
Hi ha una cabana doble, datada el 1868 i una segona cabana, de 1923, que precisament s’estava construint durant l’estada dels estudiosos ripollesos.
Aquest dos elements patrimonials, de cultura popular, pateixen actualment patologies que caldria corregir per assegurar la seva preservació.

La cabana doble, de 1868, del Pla d'Anyella fotografiada per Salvador Vilarrasa (ACRI) l'any 1923, amb els pastor menjant i amb la mestressa.
Cabana en construcció al Pla d'Anyella fotografiada per Salvador Vilarrasa (ACRI) l'any 1923.

Motivació del Camí ramader del Lluçanès 2012

Hi ha una temàtica on Ripoll i el Ripollès tenim una forta personalitat: La seva funció com lloc d’estada dels ramats transhumant durant l’estiu.
En aquest sentit al Ripollès hi ha un seguit d’elements patrimonials que no es poden deixar malmetre i que cal conservar.
Per un costat hi ha els camins ramaders. Hi entre aquests, camí ramader de Marina o de l’Empordà (amb els seus ramals) i camí ramader del Lluçanès, aquesta darrer té un valor i importància que el fan un patrimoni a conservar davant la possibilitat de la seva desaparició.
Aquest any 2012, amb l’experiència i documentació sobre el terreny que s'ha fet durante els darrers anys, on es va fer una reconeixement complert del camí ramader del Lluçanès, alhora que s'ha millorat la situació d'alguns trams; amb la col·laboració de pastors i ramats locals podrem fer el camí ramader acompanyats d'un ramat, amb una actuació que vol ser una mostra viva de com funcionava aquest camí ramader, un dels més importants de Catalunya.
És un nou pas, de reafirmació del valor de la ramaderia transhumant tradicional i dels camins tradicionals, un patrimoni que no sols cal conservar pel seu valor històric sinó per la seva capacitat actual de regeneració d’espais, d’activitats a la muntanya, etc.
S’ha pensat en continuar amb una activitat, que ja es va iniciar d’alguna manera fa dos anys, amb els curs sobre els camins romànics, afegint una activitat d’un altre nivell, com son els treballs de consolidació de cabanes històriques del pla d’Anyella.
El recorregut del Camí ramader del Lluçanès que es farà en aquest projecte té una longitud d'uns 37 quilòmetres, que es recorreran en tres dies.
Cal tenir present que el ritme i l`'horari vindrà marcat pel ramat.

1er. dia (21 de juny de 2012)
El camí ramader del Lluçanès entre Alpens i Pujol de Llentes
Distància total: 11,8 quilòmetres
Altitud punt de sortida: Alpens, 870 m alt.
Montjuïc, 897 m alt
Torrats, 921 m alt
El Soler, 1.086 m alt
Altitud punt alt: Collet de la Bruixa o Coll del Soler, 1.162 m alt.
Casa Coll del Soler, 1.100 m alt
Font de l'Arç
El Cel, el Purgatori i l’Infern
Carretera de Les Llosses (Pla de Capdevila-Les Selles), 975 m alt
Possibilitat d’abandonar el grup (cal tenir previst transport)
Total quilòmetres des de la sortida: 5,76 quilòmetres
Punt baix: Santa Maria de les Llosses, 987 m alt.
L’Arrrugat (arbre monumental)
Capdevila, 1.014 m alt
Font de Roques Blanques
El Pati-El Quintà-Corbera
Collada del Forn, 1.091 m alt
Costa del Forn, 1.092 m alt
Altitud punt alt: Pedró de Matamala, 1.316 m alt.
Pedró de Mateus, 1.365 m alt
Can Gil, 1.116 m alt
Coll de can Carles, 1.093 m alt.
Pi centenari (arbre monumental)
Pi rodó (arbre monumental)
Punt d’arribada: Pujol de Llentes, 1.143 m alt

2on. dia (22 de juny de 2012)
El camí ramader del Lluçanès entre Pujol de Llentes i coll de Merolla
Distància total: 12,54 quilòmetres
Punt de sortida: Pujol de Llentes, 1.143 m alt
Pla Culió, 1.174 m alt
Pla de les Bigues
Les Ajagudes
Altitud punt alt: Coll de Faig General, 1.386 m alt.
Faig Gros (arbre monumental)
Collet de les Xicotes, 1.235 m alt
Faig Gros (arbre monumental)
Coll de Palomera, 1.173 m alt.
Plana de Palomera, 1.163 m alt
Coll de l’Arç, 1.127 m alt.
Coll del Boix, 1.188 m alt
Coll de Merolla, 1.113 m alt.
Possibilitat d’abandonar el grup (cal tenir previst transport)
Total quilòmetres des de la sortida: 8,18 quilòmetres
La Cot, 1.204 m alt
Altitud punt alt: Collada de l’Espluga, 1.320 m alt.
Collada del Pla de l’Espluga, 1.220 m alt.
L'Espluga, 1.273 m alt
Altafort, 1.471 m alt.
Altitud punt alt: Plans de la Bassa, 1.454 m alt
Pla de la Pera, 1.413 m alt
Punt d’arribada: Maians, 1.469 m alt.

3er. dia (24 de juny de 2012)
Distància total: 14,53 quilòmetres
El camí ramader del Lluçanès entre Pla de la Pera i pla d’Anyella
Punt de sortida: Pla de la Pera, 1.423 m alt
Maians, 1.469 m alt.
Fontetes de Maians, 1.732 m alt
Coll de la Bona, 1.890 m alt
L’Emperadora, 1.961 m alt
Coll del Remoló, 1.869 m alt
Altitud punt alt: Pedra Picada, 2.006 m alt
Collet de les Fontetes de Castellar, 1.876 m alt
Serrat del Paravent de l’Amorriadorde Bac, 1.908 m alt
Coll de Costa Borda, 1.879 m alt
Cap dels Plans del Ginebrar, 1.901 m alt
La Moixera, 1.993 m alt
Cim de la Coma de Migjorn, 1.959 m alt
Pleta Roja, 2.003 m alt
Altitud punt alt: La Creueta, 2.006 m alt
Coll de la Creueta, 1.952 m alt.
Possibilitat d’abandonar el grup (cal tenir previst transport)
Total quilòmetres des de la sortida: 11,51 quilòmetres
Font Ferri, 1.770 m alt
Cabana de 1868
Cabana de 1822
Punt d’arribada: Pla d’Anyella, 1.753 m alt.

Total recorregut: 36,98 quilòmetres